ESPECTADOR/A DE LA SETMANA

SETMANA del 17 al 23 de FEBRER de 2020 

MÒNICA MOMBIELA

“Sóc la Mònica Mombiela. Tinc 42 anys i sóc periodista. El que més m´agrada d´anar al cinema és que és una estona exclusivament per mi, en la que gaudeixo d´allò que més m´apassiona. Quan entro a les vostres sales estic en calma, serena i amb ganes de conèixer nous mons i noves històries. Moltes de les coses que sé, les he après en una sala de cinema: música, autors, història, art, llocs... De fet, el cinema és una manera de viatjar per un preu mòdic!

“Vaig conèixer el vostre espai, fins i tot, abans d´obrir-lo. Treballant als mitjans de comunicació va ser fàcil tenir contacte amb el projecte abans de la seva obertura al públic. I vinc com a usuària des dels inicis, ja que les vostres propostes em semblen molt interessants. Intento anar al cinema un cop per setmana, però, a vegades, el ritme de vida que portem no et deixa ni gaudir del setè art

“Al meu poble no hi havia un cinema com a tal. Però es condicionava un espai i es passaven dues pel·lícules amb una pausa de 10 minuts entre una i l´altra. Eren pel·lis per tots els públics, i per mi era una petita festa major perquè allà anava amb els meus germans i ens trobàvem tots els amics. Quan el van tancar no ens va quedar més remei que insistir als pares per a que ens portessin en cotxe al poble del costat

“De petita em va desconcertar LAS AVENTURAS DEL BARÓN MUNCHAUSEN. Em va generar fascinació i rebuig a parts iguals. No sabia encara qui era Terry Gilliam. Suposo que no la vaig saber entendre

“On sí recordo gaudir molt en companyia dels meus germans va ser amb EL CHICO DE ORO. Em ve a la memòria tardes a casa repetint entre nosaltres l´escena on l´Eddie Murphy fa rodar un pal dins d´un temple dient ´yo, yo, yo... yoyoyoyo quiero el cuchillo´. Si has vist la pel·li pots entendre la conya... Replicàvem aquest moment sense parar de riure

“Anècdotes? Per la meva feina he tingut l´oportunitat d´entrevistar gent del món del cinema gràcies a festivals com la Mostra. Recordo una entrevista amb el Jorge Perugorría (Fresa y Chocolate) i ja vaig notar a l´inici de la gravació que no estava molt centrat. Vam acabar l´entrevista com vam poder, i podem dir que l´alcohol va ser el culpable. Li vam perdonar perquè va ser molt amable tota l´estona

“En canvi, tinc un record extraordinàriament positiu d´una entrevista que vaig fer a David Trueba. No coneixia molt la seva filmografia i va ser una de les xerrades més intel·lectuals i interessants que recordo haver fet a la televisió

GRÀCIES PER TOT, MÒNICA!

ENS VEIEM AL CINEMA!