ESPECTADOR/A DE LA SETMANA

SETMANA DEL 30 de SETEMBRE al 6 d´OCTUBRE de 2019 

MACIÀ PELEGRÍ

“Sóc el Macià. Tinc 57 anys. M´agrada molt el cinema. Va a èpoques, però ara porto uns 10 anys que hi vaig un parell de cops a la setmana. Tinc un blog: EL BLOG DEL MACIÀNo són crítiques el que llegireu allà. Respecto molt als crítics i no aspiro a ser-ho. Només són comentaris que faig sobre les pel·lícules que veig. Vinc a l´Screenbox des del principi. Crec que sense l´Screenbox no seria possible el meu blog. Es retroalimenten. Els fulls informatius, venir amb coneguts, trobar-te´ls al cinema, intercanviar opinions... Tot ajuda a escriure després” 

“Del cinema m´agrada la sensació de viure en paral·lel, amb més intensitat. I també l´entreteniment i la desconnexió. És com una vivència autònoma dins la meva existència, perquè et permet entrar dins d´una història que no haguessis viscut mai. Ja ho va dir el Jonás Trueba en un cinefòrum en aquestes sales: anar al cinema és viure dues vegades” 

“El model Screenbox feia falta a la nostra ciutat. Jo estava a Barcelona i vivia a prop dels Verdi. Durant 3 anys em vaig acostumar a anar 2-3 vegades a la setmana al cinema. Aquest model de sala petita, cinema menys comercial, versions originals, reposicions de clàssics... Una fórmula prou interessant i que Lleida necessitava”

“Anar al cinema quan era petit, cada diumenge al meu poble, era un ritual. La primera imatge que recordo era no arribar a la taquilla i donar cops amb una moneda per a que em donessin l´entrada. Vèiem pel·lícules de romans, westerns, bèl·liques, les de Fantomas, les de El Santo... La primera vegada que hi vaig anar a Lleida va ser al Granados, per veure Los Diez Mandamientos. Vaig quedar meravellat... per la qualitat, pel so...” 

“-Recordes alguna pel·lícula o escena en especial?

-Los Diez Mandamientos però també Lawrence de Arabia, que la vaig veure a Barcelona en cinemascope. És un record inesborrable. L´escena inicial de la moto... Espectacular... O qualsevol de les batalles al desert, les converses amb l´Omar Shariff... I dels records més recents, a les vostres sales, descobrint el cinema japonès, la seva pausa, el seu ritme... Kore-eda, per exemple” 

GRÀCIES PER TOT, MACIÀ!

ENS VEIEM AL CINEMA!