JONÁS TRUEBA

BIOGRAFIA

 

Potser per fugir de l'etiqueta de “fill de”, el cineasta Jonás Trueba, segona generació de directors de cinema de la seva família (el seu pare és Fernando Trueba), s'ocultava sovint sota diferents pseudònims, com Jonás Groucho.

 

En qualsevol cas, és innegable que l'herència del seu pare, un dels directors de cinema espanyols més prestigiosos, va fer que des de nen Jonás sentís un fort desig de dedicar-se a crear pel·lícules, a l'igual també que el seu oncle, David Trueba.

 

Així les coses, l'any 2000 Jonás Groucho va debutar com a director i co-guionista del seu primer curtmetratge professional, "Cero en Consciència", en els crèdits de la qual ja va aparèixer amb el seu nom artístic. Per a l'escriptura d'aquest guió va comptar amb la col·laboració de Daniel Rodríguez Gascón, autor de la novel·la "La edad del pavo".

 

Després d'aquest debut, Víctor García León va comptar amb ell per ajudar-lo a perfilar el llibret de la seva comèdia "Más pena que gloria", estrenada al 2001.

Cinc anys va estar Jonás Trueba sense tornar a asseure's a escriure pel·lícules, fins que al 2006 García León va tornar a comptar amb els seus serveis per, una vegada més, amb el guió d'un nou projecte, "Vete de mi". Aquesta cinta va comptar amb actors de la talla de Juan Diego, Juan Diego Botto o Cristina Places i va ser, en general, bastant ben rebuda pel públic i la crítica espanyola.

"El baile de la victoria" va ser la següent cinta en la qual Jonás Trueba va aportar el seu enginy que, al costat del d'Antonio Skármeta i el seu pare, Fernando Trueba, va donar com resultat una de les cintes espanyoles de l'any 2009. Rodada a Xile i amb actors estrangers, com l'argentí Ricardo Darín (protagonista del film), va arribar fins i tot a representar a Espanya en la Gala dels Òscars.

 

"Todas las canciones hablan de mi"’, un llargmetratge escrit i dirigit pel benjamí dels Trueba i protagonitzat per Oriol Vila i Bàrbara Lennie va ser el seu debut com a director.  "Los Ilusos" (amb Francesco Carril i Aura Garrido), va ser la seva segona creació.

 

Al 1992 va col·laborar amb petites tasques de producció en "Belle Epoque" i en 1996 va fer un petit paper en una altra cinta espanyola, "La buena vida".

 

Fins al setembre de 2.014, va escriure en un blog personal sobre cinema al diari El Mundo que portava com a nom de capçalera "El viento sopla donde quiere". I al 2013 va publicar una novel·la amb l'editorial Perifèrica, titulada "Las Ilusiones", un llibre sobre l'ofici de fer pel·lícules.

 

FILMOGRAFIA (com a director):

  • La Reconquista (2.016)
  • Los Exiliados Románticos (2.015)
  • Los Ilusos (2.013)
  • Todas las Canciones hablan de Mi (2.010)